L’educació. L’altra crisi mundial.

Resum de l’article de Moisés Naím (El País, 19/10/2008/) on ve a dir que no basta la injecció de recursos econòmics per millorar els sistemes educatius però tampoc proposa cap solució.

• Entre 1980 i 2005, la despesa pública per estudiant de primària i secundària als EUA ha augmentat un 73%, i així i tot no han millorat els indicadors de qualitat.
• Entre 2000 i 2006, tot i l’augment de despeses hi ha hagut retrocessos en capacitat lectora a: Espanya, Japó, Noruega, Itàlia, França i Rússia i en matemàtiques a França, Japó i Bèlgica.
• Paradoxalment, l’educació s’ofereix com la solució a tots els problemes, però….
• Ninú sap què fer: més ordinadors a les aules?, millors sous?, millorar la ràtio?, augmentar incentius?…..
• Singapur, un dels països més ben situats, és un dels que menys gasten en educació primària.

No és cert que ningú sap què fer. Certs països han millorat (Finlàndia i Corea i del Sud) i aporten algunes pistes de les que es pot aprendre molt.