Mil·lenium: El valor de l’educació

Vídeo de la tertúlia:

http://www.tv3.cat/ptvcatalunya/tvcSeccio.jsp?seccio=vdivulgaci

Entrevista a Luc Ferry, filòsof francès, autor del llibre Aprender a vivir. .Programa Mil·lenium, El valor de l´educació 16/6/07 Sociologia:Trets del moment actual:

  • És preocupant el fet de què la por s´està desculpabilitzant. Moviments pacifistes i ecologistes defensen que la por ajuda a prevenir el futur.
  • La veritat i la sinceritat no són el mateix. El relativisme contemporani prioritza la sinceritat per damunt de la veritat. Es valora l´autenticitat.
  • El matrimoni per amor és una creació europea del s.XIX que ha marcat la història perquè es valora més l´apertura als altres en la vida quotidiana.

Educació: Maig 68, el valor del joc: primer motivar i després treballar sinó al revés.

  • Primer treballar, després motivar. Nietzsche i els seus companys de classe als 15 anys s´escrivien cartes en grec, en llatí i intercanviaven 80 pàgines comparant Eurípides i Esquil. Kant feia classes de fenomenologia a alumnes de 15 anys. I els meus professors tots van fer la seva tesi doctoral en llatí. La gran herència tecnològica+ Maig 68= seguir essent infants, jugar, quedar al món de l´imaginari. El món dels adults és més interessant, més divertit, més profund que el de l´infant. Per entrar al món dels adults s´ha de treballar.

  • El paper de la família. La família moderna està fundada en el sentiment, en l´estimació. L´amor (element cristià) més la llei (element jueu). Avui els estimem tant que és com si l´amor es mengés la llei, i l´amor impedeix l´autoritat. Els nens necessiten l´autoritat. Estem obligats a reinventar l´autoritat i és per amor. Els anys 60 va desaparèixer totalment el sentit d´autoritat. Avui tothom reivindica els drets però hi ha una disminució de la llei terrible.

Psicologia: Nietzsche: hi ha dues grans desgràcies que pesen en l´existència. El passat i el futur. El passat és el lament i la nostàlgia, remordiments, culpa. El futur és creure que tot anirà millor si canviem coses exteriors. El savi és qui aconsegueix reconciliar-se amb el present. Estimar el present. Estoics: el savi lamenta menys, espera menys i estima més. Reportatge. Pla de la Generalitat per afrontar el fracàs escolar: · Entrevista a joves de Sant Cugat: causes del fracàs escolar.

Tertúlia

· Salvador Cardús, doctor en ciències econòmiques i prof de Sociologia a l´UAB· Gemma Lienas, escriptora, professora d´un postgrau de l´UB, autora de El diari de Carlota.· Ferran Salmurri, psicòleg i terapeuta amb joves i adults, autor del programa d´educació emocional, psicòleg de l´Hospital Clínic i del llibre Llibertat emocional (La Magrana).· Joan Carles Melich, professor de Filosofia d´Educació de l´UAB.· Agnés Boixader, docent d´un institut de batxillerat privat, membre d´un grup de l´ICE de l´UAB sobre educació en valors.

El fracàs. Excel·lència, èxit, ambició, lideratge, interès.

  • Cardús. Els nostres nois no han estat educats per desitjar l´excel·lència. Els nens no volen ser bons. No forma part de les seves expectatives.
  • Lienas. La manca de cultura de l´esforç. El sistema educatiu dóna moltes facilitats, potser massa. De cada vegada els nens han de saber menys coses. Es devalúa el saber (progressa adequadament)
  • AB: No ens esforcem per educar-los a resistir l´èxit o el fracàs. L´excel·lència està mal vista tant entre professors com entre alumnes. Queda millor ser del grup que es porta malament a classe que ser del grup que estudia i es vol esforçar. El repte és tornar a la cultura de la perseverança i la laboriositat.
  • Ningú vol ser líder, està mal vista l´ambició.
  • Melich: L´èxit que sí que es valora: la seducció, l´èxit mediàtic, els diners. L´escola ha de ser un reflex de la societat. Ho ha de ser?. Si la societat promou aquest tipus d´èxit, què fem?. El problema actual és que l´educació ha esdevingut còmplice del sistema social establert. Un que aprova sense haver estudiat. Aquest tipus d`èxit es valora.
  • Cardús. No és cert. A l´escola s´ensenya als joves a desconfiar del món, a veure´l massa críticament. En parlem de manera negativa.

Funcions de l´escola, la família i la societat

  • Salmurri: L´escola ha d´ensenyar a anar per la vida. Educar les emocions. Avui vivim dominats per la por, la gelosia, l´enveja, l´inseguretat.
  • AB: L´escola és un pàrking d´infants i adolescents. Una societat que no cuida els joves és una mala societat. S´ha d´educar en la fortalesa individual, educar el caràcter.
  • Cita de Javier Enzo: les converses entre pares i fills es mouen entre la banalitat i l´excepcionalitat.
  • Cardús: la família té un paper important, però en aquests moments no té criteris, no sap què fer. Reben missatges contradictoris. No hi ha unes orientacions clares. Desvetllar admiració per les coses valuoses per ells (esport…).
  • Lienas. Les famílies no tenen temps. Les jornades laborals són llarguíssimes. Els pares haurien d´arribar a casa més prest. La moda de l´eterna joventut fa que els pares no assumeixin la tasca educativa com abans.
  • Melich. Dir: Respecti’m les meves idees, no és correcte. Les idees no estan per ser respectades sinó per ser debatudes, criticades. El respecte es deu a les persones, no a les idees. És el mateix una admiració positiva que una de negativa?. Jo no sé cap on heu d´anar però sé cap on no vull que aneu. L´ésser humà mai arriba al paradís però sí a l´infern. Coneixem l´utopia en negatiu. Qui és el referent dels valors? Qui és el portaveu dels valors? Jo desconfio dels qui es presenten com autorreferents

Hi manca autoritat?.

  • Cardús. L´autoritat permet vincular el comportament individual amb l´institucional. Tenim poc sentit institucional. No hem d´educar com individus sinó com a representants de la societat, de l´escola. Els pares estan desconcertats, no saben com plantar cara als nens sense trontollar. És la nostra pròpia debilitat. El mecanisme de coacció s´ha transformat en mecanisme de seducció. A l´escola els hem de motivar i fer jocs perquè aprenguin matemàtiques o els pares hem d´inventar coses perquè es portin bé (te cont un conte i no dir: hi vas perquè és hora). Una educació basada en la seducció provoca persones dòcils al mercat.
  • Melich. El poder s´exerceix i un el té. L´autoritat es guanya. L´autèntica autoritat no necessita mostrar-se autoritària, és quelcom que algú te reconeix. Per què els mestres i pares han perdut autoritat i a altres se´ls hi reconeix? No es pot educar sense autoritat, però sí sense autoritarisme.
  • Salmurri. Els pares estem renunciant a l´autoritat per hedonisme. Ningú vol ser tatxat d´autoritari. Quan temps tardarem a reconduir això?.
  • AB. Entre els pares no està ben vista l´excel·lència. No li puc negar tal cosa perquè tot l´entorn li dóna. Ningú diu no perquè els altres no ho fan. Cultura de la ràpida satisfacció.

Conclusió

  • Parlar de l´escola és parlar de la societat.

Documental japonès 2005

Pensant en els altres

L´aprenentatge a una escola pública japonesa

Deixa que la gent visqui en el teu cor.

Quan la gent t´escolta de debó, viu per sempre en el teu cor, aquí rau el secret de les cartes a la llibreta. Cada nen ha d´afirmar els seus punts forts i els deus seus amics. A les classes els alumnes creen lligams forts entre ells. MIrar dins del propi cor.

Per què tracteu als vostres amics amb menyspreu?.Doneu la culpa a tothom menys a vosaltres. Sou perfectes. Us heu rigut d´un company perquè treia bones notes. Els mana que escriguin una carta a la llibreta. El tema s´allarga uns quants dies i els que havien insultat ho confessen. Per reforçar els lligams entre els alumnes els ensenya a reconèixer la seva vulnerabilitat. Hem creat lligams. Heu fet un esforç perquè els altres us entenguéssin i per donar-vos a entendre. Riure, plorar, aprendre. Els lligams es creen pensant amb els altres. Aprendre a pensar en els altres els ha ensenyat la clau de la felicitat

Noburou kaetsy

Junichi Nogami

Nabaki Hinohara

http://education.france5.fr/civique/W00161/31/119349.cfm