El connectivisme és l’aplicació dels principis de la xarxa (network) a l’aprenentatge, on conèixer és fer connexions i aprendre és construir xarxes.

El cervell és una jungla i cada persona crea els seus patrons per interpretar el món (Lederman) . La funció de l’escola és preservar la curiositat (que és innata) i aportar múltiples capes sensorials i experiencials perquè els nens puguin fer connexions i construir la seva pròpia visió del món. Aquest aprenentatge no es pot fer escoltant. Si hi intervenen les emocions aquesta construcció és més fàcil.

Respon a les preguntes: com donar coherència a un món fragmentat? com preservar la lucidesa?

L’aprenentatge en xarxa es dóna a tres nivells

(Font: Connectivism):

  1. Xarxa neuronal-biològica
  2. Xarxa conceptual (Ausubel= les connexions creen significats)
  3. Xarxes externes-socials.

Vídeo vist al bloc de Jordi Jubany

Traduït al castellà a dotsub.

Entrevista a Roger Schank (Eduard Punset, Redes)

Curs online sobre connectivisme (Universitat Manitova, Canadà)


Passos:

  1. Recerca amb el google scholar
  2. Marcadors socials
  3. Recerca als blocs. Redacció de comentaris.
  4. Sindicació als blocs que interessen
  5. Creació del propi bloc
  6. Recerca a podcasts (Itunes8). Accés als millors professors de tot el món.
  7. Recerca de documentals, vídeos.
  8. Vídeoconferència amb tal expert (Skype).
  9. Creació d’un producte (llibre de text virtual/ vídeo/ wiki/voice thread).

El professor/a ensenya:

  1. Com construir xarxa
  2. Arquitecte d’aprenentatge (guia per quan l´alumnat s´atasca)
  3. Modelatge. Com comunicar-se. Com demanar ajuda als experts
  4. Com diferenciar informació i propaganda?
  5. Com vetar certa informació
  6. Com convertir la recerca en una cacera de tresors
  7. Com organitzar la informació.


Cita:

Omplir la biblioteca del Congrés dels EUA amb 29 milions de llibres, 12 milions de fotografies i 57 milions de manuscrits ha suposat una tasca que ha durat dos segles. Ara el món genera una informació similar digital 100 cops al dia.