La constatació d’un naufragi col·lectiu. De la incapacitat dels mestres per girar la realitat, per atorgar poder als estudiants, per reconèixe’ls. Per dir-lis qui són. De la incapacitat per mirar-los i buscar els per quès i els somnis. Per entusiasmar.

De les reunions sense sentit en les que s’acaba parlant de la cafetera o de l’embaràs, de les sessions d’avaluació on no es valora res, dels prejudicis…. de la manca d´iniciatives per transformar la forma d´ensenyar, cadascú tancat en el seu bocí de realitat. De la manca d’il·lusió per fer les coses d’una altra manera…. De la soletat d´un mestre que estima el que fa.

Un avís al futur. La manca de cohesió social és la incapacitat d’establir ponts, de reconèixer a l´altre i donar-li la paraula, l’espai i el poder.

Guida.

2 Responses to La clase. Entre les murs.

  1. swasky ha dit:

    Sol i molt sol es troba el professor darrera de la porta un cop la tanca i comença la classe. On són les TIC, on són les unitats didàctiques, on són els PEC, on són? Calen? Serveixen de res? No hi ha temps, no hi ha temps. On és el temps?

  2. Eloy ha dit:

    Almenys a França sembla que hi ha més respecte.
    M’agrada el teu bloc ;)