Si ets mestre i estimes la teva feina, com sobrevius dins un sistema que premia la repetició de rutines front la creativitat? Si ets equip directiu, com estimules la transformació del centre per sostenir el canvi en el temps  (sense cap ajuda)? Si fas formacions i veus les creixents diferències entre centres, com ajudes? Com resistiràs els mitjos somriures? “si em funciona,  per què he de canviar?”  “no treballis tant”, “això ja ho vam fer i no va funcionar”,  “i el temari?” , “què diran els pares?”,  “relaaax….”, “anem a allò segur”.

"Sandwich Solano Excellence" (@chelucana)

Com ho faràs?. No podràs. Com un drac, la inèrcia del sistema durarà més que les teves ganes de millorar.   Així i tot, si realment ets mestre,  tampoc podràs apagar dins tu aquella espurna…. i si prov tal? segur que no podríem?, mira que han fet a tal centre!!! Si ells han pogut, noltros ho hem d’intentar!!!

Aquesta espurna cova dins tu i només s´encén d’una manera.  L’encenen els altres. L´encenen els teus alumnes. L’encenen els mestres que s’han deixat endur. 

Novadors per mi ha estat un fester d´espurnes. Una trobada amb debats, conferències, tallers… sí… com les que feim a Menorca…. hi ha el mateix que a altres llocs,  però en canvi, és diferent.  Per què?   per la concentració de bons mestres? (Aquelles mestres joves, na @GloriaRossiPons i companyia, que s´han embarcat a l´equip directiu enmig de tantes resistències i sense cap ajuda encara tenen ganes de canviar el centre, o aquell mestre veterà que conta com li arriben els mateins els seus alumnes immigrants….).   Aquells ponents tan extraordinaris.  Però  a altres trobades també hi són.  Tal vegada la diferència de #Novadors són els espais i els temps, açò que ara diuen l´entorn d’aprenentatge… …. es deixen espais perquè la gent perdi el temps. Hi ha la convicció de que entre iguals podrem aprendre tant com dels experts. I això permet que  més enllà del que aprens (que és molt)  es creïn  xarxes de persones amb interessos comuns. Et trobes amb gent com tu, que  s´ha envestit mil vegades amb la mateixa paret, que cerca, que aprèn i demana, i tu com ho fas?.  Aprendre entre iguals es fa real. Qualque estona penses que segurament els mestres de la República s’ho mirarien amb enveja.

Novadors és diferent perquè encén els motius que t´han duit a ser mestre sense la pretensió de fer-ho. La força li ve de no tenir pretensions, i al mateix temps esperar-ho tot, com un pagès davant la terra.  Creu en la força de la gent. Novadors sosté les ganes de ser mestre de molta gent. Només per això s´ha de mantenir.

Ha estat tota una lliçó per noltros, ses illenques.Veníem mortes de por i tornam carregades d´energia. Gràcies per tot el que ens heu donat.

 

Post llegit 5342vegades

Share →

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

This site is using Web Stats, created by email extractor