La metacognició. J Moll

La metacognició. Cartell i foto de Jessica Moll.

Quan parlam de metacognició ens referim a la capacitat de pensar sobre el propi pensament (què estic aprenent?, què em costa?, quan prenc gust?, què vull saber més?, com ho he de fer per motivar-me?, què faré si em desanim?). Alguns autors la defineixen com la capacitat de monitoritzar la lectura o la resolució d´un problema matemàtic, la capacitat de ser conscient del diàleg intern que tenim amb els nous coneixements.

 Totes les persones tenim aquest diàleg (tan ràpid que a vegades ni el veim), però només uns pocs el saben emprar per aprendre i millorar. Són els que no tenen por o no es desanimen quan allò que estan a punt d´aprendre és difícil, sinó que continuen endavant

metacognicióa pesar de l´estrés cognitiu. Per açò la metacognició és una estratègia de pensament que diferencia els bons alumnes dels que els hi costa. Té a veure amb l´estabilitat emocional, amb la capacitat de ser conscients de la pròpia por i controlar-la. Aquesta capacitat depèn d´haver desenvolupat o no una veu interior capaç de gestionar les emocions. Alguns alumnes que pensen ràpid i són llestos, acostumen a abandonar si no entenen una idea en pocs minuts.

“El plaer d´aprendre està en LA RESOLUCIÓ, en el moment d’encaixar les peces. En canvi el procés per arribar-hi és llarg i requereix saber gestionar la frustració i les emocions”. (Willingham)

Els bons alumnes són els que s´atreveixen a dir que no ho entenen o que estan confusos. Aquests són els que poden arribar enfora. En un clima on només es reforça la resolució final dels problemes o la bona resposta, els alumnes tenen un futur difícil com a aprenents autònoms.  Enric Queralt:

“La major dificultat per al mestre és la invisibilitat de la metacognició. Hi pot haver alumnes que pensen que “jo no sé llegir perquè no tenc aquesta habilitat. La nostra tasca com a mestres és anar desmuntant aquestes explicacions i permetre que entenguin que la comprensió lectora no es vincula a cap habilitat innata sinó amb comportaments que es poden aprendre. Com més els hi donem la feina feta (idees principals, esquemes, mapes…), més dificultats tindrà l´alumne per enganxar-se a la lectura autònoma. El control no ha de ser extern sinó intern”.

La metacognició, la monitorització, el diàleg intern es poden i s´han d´ensenyar.  Es poden aplicar tant a la lectura com a les matemàtiques o les ciències.

A Pinterest hi trobareu una col·lecció col·lectiva de recursos per treballar la metacognició. El vam començar l´any passat en un taller sobre comprensió lectora organitzat pel CEP de Menorca i coordinat per Peggy Cuerva i Elena Serra. L´equip de mestres que hi va participar es va prendre amb entusiasme tant la investigació com  l´aplicació a l´aula. Els resultats amb els alumnes van ser molt satisfactoris.

Taller sobre comprensió lectora.  Octubre 2013


Fonts emprades:

Perkins, David: (2008): La escuela inteligente, Gedisa, Barcelona (4ª ed, 1ª ed: 1992).

Queralt, Enric (2012): Llegir, més enllà de les lletres, Pagès editors.

Willingham, Daniel T.: (2009): Why don’t students like school, Jossey-Bass, San Francisco  (1ª ed). En cursiva, cites textuals.

 

Post llegit 6264vegades

Share →

One Response to La metacognició, el tresor dels aprenents

  1. victoria ha dit:

    Em sembla molt interessant! gràcies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

This site is using Web Stats, created by email extractor