Per què el nostre sistema educatiu és autoritari?

Perquè els professors creuen que la seva funció és aplicar un currículum que ve donat des de dalt, determinat  per l´administració.

Perquè els professors, les famílies, els alumnes, els sectors socials, creuen que no poden fer res per millorar el sistema educatiu.

Perquè els inspectors i l´Administració creuen que la seva funció és controlar el seguiment de la legislació més que escoltar i resoldre els problemes del dia a dia (anar als jutjats, coordinació amb serveis socials, infants amb problemes greus, baixes-substitucions, manca de pagaments per part de la Conselleria, obres, materials, infraestructura….)  El funcionament democràtic encara no s´ha estés al nostre sistema educatiu.

Perquè el rol dels alumnes dins l´aula consisteix  més en contestar preguntes que en plantejar-les. No creuen que hagin de pensar sinó seguir instruccions. Basta mirar quins tipus de deures fan o saber que a Finlàndia el 60% del temps de l´aula l´empren per parlar (Dolors Reig)….  El diàleg i la lectura crítica són la base de la democràcia.

El Ministre d´Educació de Canadà s´entrevista amb l´equip directiu i els coordinadors de districte d´un centre educatiu de West Vancouver. Font: Culture of Yes, Chris Kennedy.

Conseqüència 1. La prioritat és gestionar ordres més que impulsar la millora pedagògica.

En un sistema autoritari i burocràtic com l´actual,  les  estructures són tan precàries que hem d´estar tot el temps tapant forats per aguantar-les, de manera que els equips directius que haurien de ser líders pedagògics, llums d´innovació dins els centres, en tost de donar llum, treuen fum. El dia a dia no els deixa temps per la tasca important, que és la pedagògica. Només poden fer de gestors i fidels intermediaris d´una administració que els visita per saber si avança el procés de castellanització, però no es preocupa pel fracàs escolar ni pel dia a dia.

Al Canadà, les escoles de West Vancouver tenen uns dies establerts per al desenvolupament professional dels docents, i són escoltats en totes les decisions importants. Tenen poder de decisió fins i tot sobre el calendari escolar… el debat del febrer de 2013 era si cada centre decideix el seu calendari escolar o és millor unificar-los, demanant (és clar!!! ;-) l´opinió dels ALUMNES i de les famílies.  A Finlàndia, la legislació educativa no es fa sense consultar el professorat!.

El Ministre, amb un grup d’alumnes. Què pensau sobre com us ensenyen? Quines necessitats voleu plantejar?. Font: Culture of Yes. Chris Kennedy.

Conseqüència 2. L´avaluació externa en un sistema autoritari no serveix per millorar l´educació. Una avaluació externa imposada en uns centres on no hi ha cultura d´avaluació interna i tradició d´aprenentatge entre iguals, és un fracàs cantat, ja viscut a altres països com Gran Bretanya i Estats Units. En aquest article, el Dr. Rich Voltz (coordinador de l´Associació de Directors d´Illinois, EUA), explica per què ha fracassat el sistema d´avaluació als EUA i proposa mesures alternatives que compartesc totalment:

La clau és la millora, no l´avaluació. Hem de tenir clar que per millorar l´ensenyament es necessari posar per davant l´aprenentatge de l´alumnat (…) Per això és necessari millorar l´observació de la tasca docent (vídeo, avaluació entre iguals, avaluació dels alumnes). 

La setmana passada a Menorca hi va haver una taula rodona sobre la LOMQE  organitzada per la PLATAFORMA EN DEFENSA DE L´ESCOLA PÚBLICA i la FAPMA. No hi va haver molt de debat perquè tots (fins i tot el Delegat Territorial del PP) van defensar que el que Menorca necessitava no era tant una nova Llei com crear les condicions per un Pacte per l´Educació. Però un Pacte seria possible? No serà cert, tal com va dir el Delegat del PP, que la mateixa dinàmica dels partits la fa inviable? No sembla una proposta càndida?

Però no és cert també que considerar càndida la proposta d´un Pacte  és el resultat d´haver-se educat en un sistema autoritari on les persones no creuen que estigui en les seves mans fer res per millorar-lo?. Un sistema autoritari que ha seguit covant durant la democràcia i que  la LOMQE no faria més que reforçar i consolidar.

Captura de pantalla 2013-02-27 a las 08.12.48

A la taula rodona, la idea del Pacte  va obrir la porta a moltes persones cansades  de desanimar-se  davant  l´allau centralitzadora, autoritària i neocon del govern actual (estatal i balear).  Com fer  front al desànim sense tenir un port, un somni? sense un discurs compartit? sense visualitzar un pla de ruta?.

Qui ens podria aturar si docents, pares i mares, alumnes i agents socials  ens poséssim d´acord sobre quina Educació volem per la Menorca del segle 21?  Per què no començam ja?

Post llegit 16385vegades

Share →

2 Responses to Per un sistema educatiu més democràtic

  1. Josep Castells ha dit:

    Hola Guida: et felicito pel post. Hi afegiria que el problema no és només a l’educació. El sistema burocràtc autoritari regeix tota la nostra societat. En general els ciutadans se senten súbdits a qui algú ha de solucionar els problemes o proveïr les necessitats: l’autoritat. L’autoritat ja proverià les solucions que estimi oportunes i els benets ja seguirem el camí que ens marquin. Un problema greu que veig per alliberar-se d’aquesta idea és que hi ha una associació molt arrelada a les mentalitats entre esquerra i estatalisme. Al nostre país, l’esquerra és estatalista. I la dreta, també! (de liberal, res de res). La gent associa esquerra amb estat, perquè està molt extesa la idea que l’estatalisme va venir amb la revolució francesa i la revolució bolxevic. Però això no és cert: enfonsa les seves arrels en l’època de l’absolutisme, i aquestes revolucions no van saber o no van voler canviar el model, probablement perquè ja hi havia una casta burocràtica que havia après a aprofitar-se de l’estat. La mateixa casta burocràtica que avui controla els partits majoritaris. Buf, que m’embalo! Espero que en poguem continuar parlant. Em va agradar retrobar-te a Mercadal!

    • Molt interessant la teva reflexió. El final del model absolutista que havia perviscut amb les revolucions i que encara avui cova dins les organitzacions verticals: els sindicats i els partits de tot color….Fa temps que ho avisen els entesos (Bauman, Castells, Beck). Les organitzacions que no entenguin el que està succeïnt no podran sobreviure.
      Però pot canviar el món educatiu en un entorn autoritari? Ara sembla que ho tenim difícil, però pens que el canvi és irreversible perquè el duen dins els al·lots. Un jove que ha nascut al món enxarxat on no es pot accedir al coneixement sense demanar ajuda, on tens més poder com més comparteixes, on ni tan sols la teva memòria la guardes per tu (sinó que la tens repartida en diferents dispositius electrònics….), on no pots avançar sense aprendre dels altres…. en aquest món, creure que una organització autoritària, com l´actual sistema educatiu hi pot tenir futur, és estar cec.

      Però què passarà? Per què aguanta el sistema?. La meva modesta opinió és que vivim amb els peus damunt un volcà i que tot canviarà molt més ràpid del que ens pensam perquè els joves no ho aguantaran. Seran ells que ens treuran del fang.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

This site is using Web Stats, created by email extractor