Resum de dos articles apareguts a la BBC (Educació):

• 1. Què és el que fa que un mestre sigui bo?. 26/1/08. Original en anglès.

• 2. Com millorar la qualitat dels centres escolars?. 14/6/08. Original en anglès.

Què és el que fa que un mestre sigui bo?

Les preguntes més simples són les més difícils de contestar, i aquesta n’és una. Encara no la sabem contestar a pesar dels milers d’hores invertides en pensar com reformar l’educació o dels milions invertits en recerca.

La Universitat de Cambridge ha convidat un grup d’experts dirigits per Barry Sheerman a contestar-la. Coordinats amb representants d’escoles i famílies s’han proposat evitar les opinions i basar-se en les investigacions. Tot plegat ha coincidit amb la publicació d’un reportatge que alaba el programa de formació de mestres, TEACH FIRST, que inclou unes pràctiques de dos anys que impacten en la transformació dels centres.

Els mestres amb les qualificacions més altes no són automàticament els millors. La professora Patricia Broadfoot, de la Universitat de Gloucestershire defensa que els millors processos d’ensenyament ( i aprenentatge) estan relacionats amb els majors graus d’autonomia tant del mestre com de l’alumne. Segons ella, el millor mestre és aquell a qui se li permet dur a terme allò que pensa que els seus estudiants necessiten. I açò no vol dir defensar un estil educatiu suau i permisiu sinó saber connectar amb la poderosa càrrega emocional que hi ha entre ell i l’alumne. Els ingredients d’un bon ensenyament són:
• Crear una atmosfera de respecte mutu i de justícia a la classe.
• Afavorir l’aprenentatge actiu i l’humor per millorar la motivació i mantenir la curiositat.
• Explicar les coses amb claretat.

Per la professora Debra Myhill, de l´Universitat d’Exeter, el domini de la matèria i la capacitat intel·lectual no són suficients per ser un bon mestre. L´ingredient crucial, segons ella, és l’habilitat per reflexionar sobre la seva tasca i per canviar. I allò que distingeix un bon mestre és la subversió creativa, que no consisteix ni en seguir passivament les iniciatives governamentals ni en rebutjar-les sistemàticament.

La professora Mary James, de l´Institut d´Educació, va defensar que el mestre ha de promoure el compromís actiu de l´alumne amb tècniques com el treball col·laboratiu en grup. Si els alumnes no estàn involucrats en el seu aprenentatge, no aprenen. Molts cops, els mestres demanen consells pràctics, quan el que necessiten desenvolupar és el seu propi judici sobre què és el que funciona i què és el que no de la seva forma d’ensenyar.

La gran pregunta

El nou currículum 11-14 que s’hauria d’aplicar a partir de septembre 08 posa molt més èmfasi en l’innovació educativa i en l’adaptació a les necessitats dels alumnes. La gran pregunta ara és a veure si després de 20 anys formant mestres a qui se’ls hi deia exactament què i com havien d’ensenyar estaran prou preparats per ser creativament subversius. Es sentiran preparats per trobar el seu propi camí? Sabran avaluar i canviar constantment els seus mètodes d’ensenyament? No serà demanar-lis molt quan alguns necessiten tota la seva energia per mantenir el control de la classe?.

Finalment, dir que s´entén implícitament en les declaracions dels experts que a un bon mestre li han d’agradar els nens. La professora Myhill havia dit: Un professor que odia els nens pot ser molt bo manejant la classe, però difícilment serà bo en encoratjar-los a aprendre.

Segon article: Juny 2008

L’autoconeixement millora les escoles (selfknowledge)

El servei d’inspecció britànic ha seleccionat 14 escoles de les classificades com a “necessiten mesures especials per a millorar” (especialment en desenvolupament personal i comportament). Se’ls ha aplicat un programa basat en:
– L’autoavaluació constant (autoconeixement) que dóna consciència dels passos de millora. Ser conscients de punts dèbils i forts. Orgull pels resultats obtinguts. Els alumnes han de participar dels processos de millora escolar (i de totes les decisions que afecten al procés d’ensenyament-aprenentatge).
• Alegria d’aprendre (enjoy of learning)
• Benestar personal.
– Visites d’avaluadors (inspectors) externs, en les que les escoles han de respondre a un formulari d’avaluació. S’ha comprovat que si es fa una avaluació externa sense cuidar els factors anteriors encara es creen més problemes.

– Un fort lideratge
– Sentit d’identitat i de pertinença.

A Escòcia, líder en educació, la pregunta bàsica de l’avaluació externa és: quins factors van provocar una diferència en la qualitat de l’educació?. Quins són els punts dèbils i forts?.
A Irlanda del nord i Gales, l’autoavaluació tb és la base de la millora.

Post llegit 11885vegades

Share →

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

This site is using Web Stats, created by email extractor